Ensayo / Essay books

Romance Did Not Begin in Rome
A critique of the Latin origin of Romance languages
Carme Jiménez Huertas
Foreword by Cristina Brescan

NUEVA EDICIÓN en INGLÉS del libro:
No venimos del latín. Segunda edición revisada y ampliada

Synopsis
For many years, we have been taught that Romance languages come from Latin. Historical grammar has described this process on the basis of a complicated theoretical framework of successive changes that caused a deep transformation of the parent tongue, which degenerated into the so-called Vulgar Latin.
However, as shown in recent research, on a morphosyntactic structure level, linguistic change is a very slow process. Some of the internal changes of a language do not occur over centuries but rather could be traced back over millenia. Why does historical grammar attribute to external influences the evolutionary process from Classical to Vulgar Latin and disregard the fact that it could be caused by the substrate language or languages? Some features of those languages would have survived the Romanization and point to an older common ancestor, an agglutinative and compositional language shared by the various Mediterranean peoples and from which the so-called Romance languages would stem.
This work presents some new research hypotheses, which show that Romance languages share a high percentage of phonetic, lexical, morphosyntactic and semantic characteristics, showing a close kinship to a linguistic typology that relates them to each other but distances them from Latin. It is focused on Spanish although some examples are included in different Romances, such as the Romanian language which retains some aspects that help us to get closer to this common parent tongue. How can it be that the Romanian language has survived isolated so many tough, non-Romance invasions? The structural, lexical, phonetic and conceptual similarities between Romanian and the rest of Western Romance languages –distant languages whose people have not been in direct contact for at least two thousand years– suggests an earlier common language which must be much older than Latin.
Therefore, the characteristics of the Romance languages might have evolved directly from this common, previous language, without having to justify this development through Latin. The relationship between Romance languages and Latin would then be of kinship and not filiation.

The evidence is increasingly conclusive: Romance languages do not originate in Latin.


NO VENIMOS DEL LATÍN. EDICIÓN REVISADA Y AMPLIADA
Carme Jiménez Huertas
Editorial Las Sandalias de Mercurio


En este libro se presenta una nueva hipótesis de investigación que defiende que las lenguas romances comparten una tipología lingüística que nos remite a una lengua madre común de carácter aglutinante mucho más antigua que el latín. Recientes investigaciones demuestran que el cambio lingüístico a nivel de estructuras morfosintácticas es un proceso muy lento. La lingüística cognitiva supone una base simbólica a los constructos gramaticales, expresados a través de formantes composicionales que han sobrevivido en el léxico de los romances actuales. Las pruebas son cada vez más concluyentes: este proceso no pasa por el latín. En esta edición se ha incorporado la lengua rumana. Los agentes de romanización que encontramos en el resto de países donde se hablan lenguas romances, no se produjeron en Rumanía, por lo que la hipótesis de que las lenguas romances no vienen del latín adquiere mayor solidez y consistencia.  

Puedes comprar el libro en formato papel o e-book en:  comprar libro en Amazon


NO VENIMOS DEL LATÍN. (Primera edición, descatalogada)
Carme Jiménez Huertas
Editorial Círculo Rojo
Se nos ha dicho que las lenguas romances derivan del latín y que son el resultado de la degeneración del latín vulgar. Su formación se explica a través de complicados procesos evolutivos. Sin embargo, ¿qué sucedería si las causas del cambio lingüístico, atribuidas a influencias externas, pudieran explicarse desde la escritura ibérica? Las primeras evidencias de los romances nos muestran una lengua oral plenamente desarrollada que tiene características afines con las lenguas actuales pero que presentan una rotura con el latín: ni la fonética, ni los conectores, ni la sintaxis son latinas. Y, misteriosamente, algunas de estas características son ibéricas.
Mientras se conoce casi todo sobre el latín, la escritura ibérica, que dejó más de dos mil textos epigráficos, se ha ignorado y no forma parte de los estudios filológicos universitarios. Quizá por ello, en pleno siglo XXI, sigue sin descifrar.


 CODIFICACIÓ INFORMÀTICA DEL SIGNARI IBÈRIC NORD-ORIENTAL
Carme J. Huertas
Prohom Edicions


La situació de la llengua ibèrica és paradoxal. Actualment es coneixen més de 2000 textos en escriptura ibèrica, en tota mena de suports. Tot i que la podem llegir amb força aproximació, no entenem què diuen els textos perquè l’escriptura no ha estat encara desxifrada. Probablement, l’absència d’una codificació en un sistema que sigui compatible amb l’aplicació de programaris que es basin en la codificació UNICODE, en dificulta l’estudi i desxiframent.
El present treball està compost per dues vessants complementàries, una part teòrica de la temàtica ibèrica que inclou una breu descripció de les llengües i cultures paleohispàniques, l’estat actual del desxiframent de l’escriptura ibèrica i les principals línies d’investigació de diversos especialistes. Per altra banda, hi ha el treball pràctic, de tipus informàtic, amb una proposta metodològica per tal d’informatitzar el signari ibèric nord-oriental procés que comporta el disseny de fonts, l’assignació de caràcters al teclat, propostes de codificació i la introducció d’un corpus de textos en signari ibèric. A partir del corpus, es plantegen tres hipòtesis d’estudi per calcular la freqüència absoluta de caràters, el nombre de caràcters per segments i les seqüències de caràcters. Els resultats, tot i que preliminars, són molt interessants.

A partir d’aquí s’expliquen quins avantatges comportarà la informatització del signari i amb quines eines i recursos es podrà fer servir una vegada codificat.

1 comentari:

  1. Hola Carmen J. Huertas, soy Ender J. Sánchez S. y estoy terminando una obra relacionada a la gramática latina donde tengo el inmenso honor de citarte. Quisiera que me autografiaras un ejemplar de tu obra "No vemos del latín".

    ResponElimina